Monthly Archives: Desembre 2007

Feliç 2008

A hores d’ara (15:55 a Barcelona) qui més qui menys ja està fent els preparatoris pel ritual de cap d’any. Avui a les 12 de la nit tancarem una etapa per obrir-ne una altra i sovint aquesta eventualitat comporta fer-nos plantejaments de vida transcendentals. Jo tan sols vull expressar el desig que l’any 2008 ens porti tot el bo que no ens ha portat el 2007: bones sensacions, bones emocions, amistats lleials, amors perduts, fills, aromes, dolçors, pau i sensibilitat per tenir cura del medi que ens envolta.

La Llibreria de la Generalitat

Tot passejant Rambla avall i sota d’unes porxades a mà esquerra trobem una de les llibreries de la Generalitat. Tot i que la decoració és tirant cap a senzilla, els continguts dels llibres traspuen patriotisme per totes les seves pàgines.

És una llibreria que fa País: tan sols entrar t’envaeix l’Esperit Català quan veus la senyera que la presideix i quan et comences a passejar entre les seves estanteries i observes, els mapes, els gravats, els llibres, els quaderns d’exercicis, els contes amb ilustracions de la Pilarín Bayés t’adones que l’orgull de País va creixent dins teu com l’espuma i finalment, quan ja tornes a trepitjar el carrer fas un sospir i et felicites quan t’adones que has sobreviscut als crits espantosos de la història, la gramàtica, la cartografia, l’agricultura, la gastronomia i de la llengua catalanes i que no t’has deixat mig sou llegint sobre la teva Nació i que el més vinent podràs venir de nou a gaudir d’aquest Esperit.

Busqueu-me al carrer Petritxol

Ahir al mati varem anar a ramblejar. Un plaer estacional, un gaudi de desembre. Hivern, fred i un raig de sol trapella que no et permet veure la florista que ja té a punt les roses, violetes, narcissos, margarites, tulipes i plantes que omplen la Rambla de colors. La gent passeja tranquila. Els turistes fan cua a la guixeta d’informació. Per un instant la “Moños” apareix en la meva imaginació i les campanades de l’Església del Pi em fan volar i de sobte em trobo al carrer Petritxol.

El carrer Petritxol és un d’aquells llocs on em perdria tot el dia. Cada botiga, cada entrada, cada pedra, tenen una petita història. La botiga de sabons, la botiga de roba de cotó d’importació, les xocolateries, la llibreria, les galeries d’Art; totes tenen el seu encant. El carrer Petritxol sedueix: l’aroma de la xocolata traspua per cada racó i el dringar de les portes de les granges et convida a un banquet de dolçor. I quan et decideixes a entrar, t’adones que estàs assegut en un local, que ben bé podria ser el menjador de casa, amb la paret de rajoles blanques i blaves, les petites taules de fusta i les cadires a joc, recollit i acollidor. Un local que et trasllada uns quants anys enrera adaptat a les exigències dels organismes municipals actuals, però al cap i a la fi un lloc amb caràcter propi on els suïssos, els xurros, les ensaïmades i els melindros volen de la cuina a la taula. I aleshores deixes volar els sentits i el temps passa i la xocolata s’acaba i en demanes una altra i et tornes a decorar el nas amb un floc de nata: una nata espessa que sura sobre la xocolata, una nata blanca que contrasta amb el seu color, una nata dolça que l’acompanya…

Amb corbes


Avui m’he comprat una d’aquestes revistes de bellesa-moda i altres temàtiques femenines vàries per posar-me una miqueta al dia i aprofitar el mini-bolset de color negre que regalaven.

He fullejat la revista de camí cap a casa, al metro, i m’ha donat temps de llegir un article del Toni Cantó, l’actor, en què fa apologia de les corbes femenines.

Deixant a part, la qualitat literària de l’article- no sóc jo qui ha de vetllar per ella- el contingut m’ha agradat, l’he trobat interessant i desmitifica les grans models de passarel·la que podríem qualificar de diáfanes: sense forma ni estructura.

És un article que ens puja la moral a les que presumim d’un cos curvilini ja que exposa les preferències masculines per les fèmines amb certa voluptuositat de les formes més que per la rectitud i primesa de cossos amorfs coberts amb vestits de grans dissenyadors.

Agraeixo de cor a l’autor i a la revista per aquest elogi als cossos amb pit i cul.

Amb corbes


BON NADAL !