Monthly Archives: gener 2008

La noia de l’autobús

Fa més de dues setmanes que no agafo l’autobús. Aquests dies vaig caminant cada dia a la feina, sense presses, mirant les mussaranyes i observant els coloms i ocells que volen d’arbre en arbre.
Ara, ja començo a tenir certa rutina, com que sempre passo a la mateixa hora pel mateix lloc acostumo a veure la mateixa gent, que inconscientment també deu retenir la meva imatge en la memoria del seu recorregut diari.
Avui, però, he tingut un segrest mental. Per un moment he pensat en algú que tot sovint veia quan viatjava en autobús. De sobte m’he preguntat per una noia que estava en un estat avançat de gestació i se m’ha dibuixat un somriure a la boca quan he pensat que, segurament si agafés el bus un dia d’aquests, ja no la veuria. A hores d’ara ja deu estar amb la seva criatura en braços i gaudint de la seva nova maternitat. I això m’ha fet molt i molt feliç.
Que tingueu un bon dia!!

Plaers de la natura

Avui he experimentat el gran plaer de seure davant el mar i sentir com el sol incidia sobre la meva pell i l’aire suau d’hivern m’acaronava subtilment. Regnava un ambient calmós, tranquil, la gent ramblejava amunt i avall. I jo asseguda en un banc inspirant aquest aire que m’omplia els pulmons i em traslladava vés a saber on. Quina tranquil·litat! Quina experiència tan gratificant! Qué bonic experimentar la bellesa de la natura sobre un mateix! Quin cel més clar ! I de sobte les gavines voleiant d’un costat a l’altre. Fins quan durarà aquest plaer?
Tinc por de llevar-me un dia i no veure el cel blau, tinc por de respirar aire brut, tinc por de veure peixos surant a l’aigua, tinc por de no veure ocells volant, tinc por de mullar-me amb pluja àcida, tinc por que aquests petits plaers, que la natura ens ofereix, desapareguin a raó de la nostra negligència i el nostre passotisme, tinc por de no ser-hi a temps…I tu, la tens aquesta por?

La reflexió del colom

Aquest matí, com tots els matins del món, anava caminant cap a la feina i de sobte hi ha hagut quelcom que m’ha cridat l’atenció. En un racó hi havia un colom arraulit, quiet i lluny de tots els seus companys que voleiaven un troç més enllà. Segurament estava mal ferit o era vell i d’aquesta manera, sense poder continuar el joc dels altres, dormitava silent.
El colom m’ha recordat els nostres grans, els malalts i els discapacitats que sovint resten al marge de la resta de persones que duem una activitat trepidant dia rera dia i que ens manca temps per aturar-nos i afrontar aquesta mirada que sol:licita un bocí d’afecte, una espurna de comprensió, una alenada d’alegria, un gest d’assistència, que, obviament, no respon a uns quants bitllets.
Atura’t i refexiona-hi, tu tens la clau de la seva felicitat.

El món i jo

Avui estic fent allò que m’agrada tant: asseure’m en una taula en una cafeteria, prendre’m un combinat de xocolata amb nata i cafè i escriure en un sobre tamany DIN-A4. Escric reflexions del que veig, del que sento, del que vull i d’allò que m’agradaría ser en un futur.
Seure i pensar en el món i en un mateix és un exercici molt saludable per la ment; m’acaro amb la meva personalitat i discuteixo amb ella, i observo el món i reflexiono sobre el què hi passa. A vegades, se’m dibuixa una ganyota a la cara: crec que és un gest d’indignació i d’impotència al mateix temps i aleshores m’envaeix allò de pensa globalment i actua localment i arribo a la conclusió que sempre que jo sigui feliç, interiorment parlant, serè capaç de transmetre un bon karma a la gent que viu al meu costat i això farà que a curt termini o a llarg, qui sap, el món sigui una mica millor.

Que tinguis un bon dia!

Per pensar-hi

Tots som ignorants. El que passa és que no tots ignorem les mateixes coses.
Mai no consideris l’estudi com una obligació, sinó com una oportunitat per aprofundir en el bell i meravellós món del saber.
Albert Einstein