Monthly Archives: febrer 2008

Les campanes de Santa Eulàlia

Com ja debeu saber, sóc dona de poble, i a vegades, hi ha petites coses lligades a la calma del món rural i a la tranquilitat del Pre-pirineu, que trobo a faltar, una d’elles és el so de les campanes. M’encanta sentir els quarts i les hores del rellotge del campanar i el dringar de les campanes quan hi ha una festa i criden la gent a missa. Quan neva sonen més lluny i a la primavera queden eclipsades pel cant dels pardals.
Doncs bé, fa temps que visc a l’Hospitalet i fins fa ben poc no sabia de cap campanar que em pogués delectar amb el seu so i, per sorpresa, ahir, en la calma de la nit, caminant tot xino xano cap a casa vaig distingir a la llunyania i entre la fosca, un so proper, familiar, agradable, que per un moment em va traslladar a la plaça del poble: les campanes de Santa Eulàlia em van acompanyar fins a casa.

Quina delicia saber que quan vulgui puc escoltar de ben a prop aquest so que em permet viatjar en la imaginació i en el temps d’aquelles tardes despreocupades d’infantesa !

La Vie en Rose

Fa molts dies que no escric res de bo, però avui és un dia especial, avui és sant Valentí, el dia de l’amor i dels enamorats. De fet, penso que hauria de ser Sant Valentí cada dia i respirar aires de maduixa, fer volar coloms i menjar dolços i dedicar un somriure a les persones que ens creuem i aleshores el món seria molt empalagós però la gent seria més feliç i així en comptes de fer la guerra, farien l’amor i els núvols serien de cotó i quan en somnis caiguessis sobre un d’ells et deixaries acaronar per la seva suau textura.

Despertar la Sensualitat

Avui he anat a classe de Dansa del Ventre. Cada dia gaudeixo més d’aquest ball que ara ja faig dues hores per setmana. Per a mi és una bona manera d’explorar la meva feminitat, de despertar la meva sensualitat, de sentir-me a gust amb el meu cos, de fugir momentàniament de la realitat i transportar-me a l’imperi dels sentits. És una dansa exòtica que em permet compartir emocions i sensacions amb les companyes del grup i això, m’ajuda a evolucionar i a créixer com a persona.
Cal dir que la dansa del ventre s’utilitza per les seves qualitats com a teràpia corporal per la dona al llarg de tota la vida però és especialment útil en la preparació de la dona per l’esforç del part i la seva posterior recuperació, ja que els moviments que es realitzen en la dansa enforteixen la musculatura ventral i pèlvica, augmentant així la resistència i l’elasticitat d’aquesta zona.
Per altra banda els exercicis que es realitzen en l’execució d’aquesta dansa resulten una activitat de baix impacte que tracta zones tradicionalment problemàtiques en el cos de la dona, com la caiguda de la pell de la part inferior dels braços, endureix dels músculs pectorals, aprima la cintura, enforteix les cames, tonifica els malucs i reforça les natges.
Així mateix una de les característiques més importants de la dansa del ventre és la seva capacitat d’estimular el plexe solar -centre energètic i nerviós que es troba sota l’estèrnum-; els constants moviments del ventre i els malucs efectuats al llarg del ball, en estimular-lo, contribueixen a la distensió nerviosa i aporten així un benestar general.

(Bibliografia consultada: “Bailar la danza del vientre” de Maria Elena Morató)