Monthly Archives: Setembre 2008

El Nen del Pijama de Ratlles

Ahir vaig acabar de llegir El nen del pijama de ratlles de l’irlandès John Boyne, un llibre que ens dibuixa, a través de la mirada innocent de’n Bruno, la crua vida en el camp de concentració d’Auschwitz durant la segona guerra mundial. És un llibre de lectura fàcil, sense complicacions i narrat amb una particular sinceritat que, en segons quins moments, posa la pell de gallina i fa lliscar alguna llàgrima. El Bruno desperta simpatía i afecte i ens té fins al final amb el cor encongit. És un relat molt recomanable per a tothom ja que ens descriu una realitat molt punyent des d’una òptica molt particular i intel·legible per la gran majoria de públic. Penso que a partir de certes edats hauria de ser de lectura obligatòria.
El proper dia 26 de setembre n’estrenen la pel·lícula a Barcelona. El cinema sempre ha estat un mitjà de grans masses i ara, de nou, contribuirà a la difusió, tan necessària , de la memoria històrica en la mateixa línea que la Vida és Bella de Roberto Benigni.

Estem de Festa Major !

Ahir varen començar a Barcelona les festes de la Mercè 2008. Jaume Sisa fou l’encarregat de fer el pregó davant d’una corporació municipal expectant. Des d’ahir ja gaudim de nombrosos actes, concerts, manifestacions culturals diferents que omplen la ciutat en tota la seva amplitud.

Bona Mercè a tots !

Romàntics i naturals

Aquesta és la portada de la pàgina web dels més romàntics i saludables de la xarxa. Creuen que el món cada dia pot ser una mica millor. Són dels que veuen l’ampolla mig plena i jo, comparteixo aquesta visió de la vida amb ells. Fan mimos, que són sucs molt i molt naturals. Bonissims. Els fan amb molt d’amor i una gran dosi de passió. Fa poc que són al mercat però tenen un producte genial. El link d’aquesta web tant saludable és: http://www.romantics.es/
Si busqueu mimos els trobareu al super del Corte Inglés

La tardor…Ve de gust.

Gairebé ja hi som tots! La ciutat està recuperant el seu pols habitual. El món de les oficines es comença a despertar, les màquines de cafè tornen a treure fum, les escoles de dansa, música, literatura i arts obren les seves portes als usuaris que, amb esperit renovat, inicien un nou període estacional ple d’experiències i sensacions. Ja tan sols falta el cruixir de les fulles dels arbres  sota les botes, el voleiar de les gavardines a s’hora baixa i el plaer d’assaborir un cappuccino i un briox a mitja tarda asseguts en una cafetería.

Bé de gust tornar a sentir la tardor, observar la llum del sol com es va afeblint i prendre’s la vida amb un ritme més pausat, trobar-nos altra volta amb la quotidianitat de les nostres vides i felicitar-nos de poder gaudir de nou de les tardes de cinema, els  passejos pel port, les converses amb amics, les lectures al parc…

I podent fer tot això a qui ve de gust parlar de síndrome postvacacional ?