Monthly Archives: Març 2009

Benvinguts a la primavera!

Avui arriba la primavera. El Tomàs Molina ens ho anunciava ahir al vespre. Avui a les 12 i uns minuts entrarem oficialment a l’estació de les flors.

Totes les emocions endormiscades durant l’hivern comencen a treure el cap per sobre dels llençols i sornegueres comencen a envaïr els nostres cossos. I aleshores les hormones comencen anar d’aqui cap allà com esperitades i els sentiments flueixen entre els cors. El pol·len es dispersa arreu i els estornuts omplen el nostre espai de so, també els ocells inicien les seves pràctiques de cant i farceixen els buits de silenci que sovint ens falten enmig de la ciutat.

És hora de sortir a passejar, aprofitar al màxim les hores de sol, fruïr del nostre clima mediterrani i començar a assaborir els fruits saborosos de les nostres terres.

Les dones i el fum

Després dels milers de campanyes que s’han fet en contra del tabac no es necessari que afegixi tota la reguitzella d’inconvenients i desvantatges de l’acte de fumar.
El fumar és l’acció més inútil que hom pot realitzar: deixar-se els diners en cremar una mica d’herba, paper i nicotina, embrutar-se els pulmons i accelerar els processos oxidatius del nostre cos.
El que ja se’m fa inexplicable del tot és que, amb totes les preocupacions que les fémines tenim per a l’estètica del nostre cos i el munt de diners que ens gastem per retardar els efectes del temps sobre la nostra pell, la quantitat de dones que fuma va in crescendo i crec que poques es paren a pensar els efectes nocius que ocasiona el tabac, ja no sobre la pell, sinó sobre la salut en general.
Durant les meves passejades per anar a la feina, al matí, moments abans d’afrontar la jornada laboral, se’m fa incomptable el munt de gent que circula pel carrer amb el cigarret a la mà; així mateix les portes d’accés dels edificis d’oficines són plenes de gent treient fum per la boca, la majoria, dones.
Sembla que no n’aprenem, hem caigut al vici de fumar més tard que els homes a conseqüència de tot un munt de lleis socials no escrites que ens privaven d’aquest “plaer” en públic, i ara no sabem o no volem veure el munt de víctimes que ha ocasionat el fum. Sabrem reaccionar a temps ?