Monthly Archives: Juny 2011

Activitat nocturna

Són les onze de la nit. Mentre estic escrivint aquest post el meu cap i el meu cos bullen d’activitat. Per una banda estic acabant de planxar la roba que em vull posar al matí, per l’altra engego  a  rentadora amb roba fosca  al mateix temps que rento plats i cuino el que serà el meu dinar de demà. Vull arribar a fer el que m’he plantejat per aquest vespre, per això també he tancat la televisió, que em distreu inútilment, i  em poso una emissora  d’aquestes nostàlgiques que et transporten a èpoques que ja han passat i que recordo amb un gust agredolç; pel que fou i ja no és i pel que començà a ser i ha esdevingut la realitat que estic vivint.

Aquest escrit és un petit homenatge a totes les mares, a les dones que vivim en família o en parella, a totes aquelles que no acabem mai la feina perquè tan sols tenim dues mans, dues cames i un cap, a nosaltres que sabem treure partit d’aquestes  hores de nit, quan la ciutat ja reposa i la calma envaeix casa nostra.

La nit, com m’agrada la nit! A aquestes hores el temps passa més lent, puc fer, desfer, pensar, repensar, llegir i escriure, la vida té un altre tempo. I malgrat la son em posseeix a vegades sempre trobo el meu moment de solitud i reflexió del dia per fer balanç i donar gràcies per tot el que han tingut de positiu les últimes vint-i-quatre hores.

Treballant de nit

Converses i gràcies d’adults

Sovint els adults quan observem el comportament dels nens fem judicis ràpids i a voltes sense sentit. Observant la conducta habitual d’un infant ens pronunciem respecte el seu futur amb una lleugeresa que posa la pell de gallina, per exemple, si  el nen corre darrera d’una pilota, el petit serà jugador de futbol; si persegueix coloms o crida els gossos amb un “guau, guau” aleshores ja el fem fer de veterinari; si es mira una flor amb deteniment, serà biòleg o florista i si monta i desmonta peces d’un Lego amb afició, mecànic o enginyer…

Si senyor, a això ens dediquem els grans: a atribuir professions i oficis als petits quan l’únic que fan és descobrir, experimentar i jugar amb el seu entorn més immediat.  Crec que no té gaire sentit perquè estem parlant de accions/reaccions infantils d’allò més habituals, que en un moment o altre tots em dut a terme.

Els adults xerrem per xerrar, a voltes.

També ric sola  de l’adult que quan es troba un petit al carrer o per l’escala, preten que l’infant li rigui totes les gràcies i faci el que ell li demana (Que rius nen? A veure com et toques el cap! Apa, ensenya-li a aquest senyor  com menges!). Moltes vegades, la resposta del nen és frustrant per a l’adult, perquè els nens fan el que els surt dels nassos, com més els manes menys volen obeïr.

Des de la distància observo la conducta de la meva filla i la dels adults que interaccionen amb ella. És tant interessant observar com amb el seu vocabulari, encara, incipient es fa entendre i és capaç de tergiversar la voluntat de l’adult amb un somriure.