Converses i gràcies d’adults

Sovint els adults quan observem el comportament dels nens fem judicis ràpids i a voltes sense sentit. Observant la conducta habitual d’un infant ens pronunciem respecte el seu futur amb una lleugeresa que posa la pell de gallina, per exemple, si  el nen corre darrera d’una pilota, el petit serà jugador de futbol; si persegueix coloms o crida els gossos amb un “guau, guau” aleshores ja el fem fer de veterinari; si es mira una flor amb deteniment, serà biòleg o florista i si monta i desmonta peces d’un Lego amb afició, mecànic o enginyer…

Si senyor, a això ens dediquem els grans: a atribuir professions i oficis als petits quan l’únic que fan és descobrir, experimentar i jugar amb el seu entorn més immediat.  Crec que no té gaire sentit perquè estem parlant de accions/reaccions infantils d’allò més habituals, que en un moment o altre tots em dut a terme.

Els adults xerrem per xerrar, a voltes.

També ric sola  de l’adult que quan es troba un petit al carrer o per l’escala, preten que l’infant li rigui totes les gràcies i faci el que ell li demana (Que rius nen? A veure com et toques el cap! Apa, ensenya-li a aquest senyor  com menges!). Moltes vegades, la resposta del nen és frustrant per a l’adult, perquè els nens fan el que els surt dels nassos, com més els manes menys volen obeïr.

Des de la distància observo la conducta de la meva filla i la dels adults que interaccionen amb ella. És tant interessant observar com amb el seu vocabulari, encara, incipient es fa entendre i és capaç de tergiversar la voluntat de l’adult amb un somriure.

Advertisements

2 responses to “Converses i gràcies d’adults

  1. Totalment d’acord. I encara estan els grapejadors de nens… si els ho fessin a ells segur que no els agradaria que algú que va pel carrer els remeni el nas o les galtes sense cap motiu. És com si, un bon dia estàs fent fotocòpies, i el cap de personal de la empresa et fica el dit a l’orella… segur que no fa cap gràcia!

  2. Et felicito pel blog… No m’estranya gens que ens identifiquem tant!
    Una bona abraçada.
    Victòria

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s