Daily Archives: 4 Juliol 2011

El temps que passa i no passa

Les hores no passen, sembla que el temps avanci molt lentament i amb certa pesadesa per un camí llarg i costerut.

És el desig d’abraçar la meva filla el que em fa sentir així. Aquesta personeta que, gairebé ja té dos anys,  cada dia és més graciosa, cada dia té més sentit de l’humor. Ja fa dies que xerroteja de valent, repeteix com un lloro el que diem els grans, taral·leja cançons, puja i baixa dels tamborets, s’enfila amb destresa  a les cadires i al sofà i quan en fa alguna se’m queda mirant com el qui no ha trencat mai cap plat, somriu,  i allargant la mà m’acarona tendrament.

Són grans moments els que visc al seu costat cada dia, és una font constant de sorpreses, és un pou de dolces moixaines , és un sac de rialles.

L’Eulàlia és aquesta nena que va venir al món per fer al món feliç i  ser feliç amb el món.

Una vegada vaig llegir que una mare deia que la seva màxima vocació era la criar els seus fills per tal que fossin persones adultes felices.

Sac de rialles