El temps que passa i no passa

Les hores no passen, sembla que el temps avanci molt lentament i amb certa pesadesa per un camí llarg i costerut.

És el desig d’abraçar la meva filla el que em fa sentir així. Aquesta personeta que, gairebé ja té dos anys,  cada dia és més graciosa, cada dia té més sentit de l’humor. Ja fa dies que xerroteja de valent, repeteix com un lloro el que diem els grans, taral·leja cançons, puja i baixa dels tamborets, s’enfila amb destresa  a les cadires i al sofà i quan en fa alguna se’m queda mirant com el qui no ha trencat mai cap plat, somriu,  i allargant la mà m’acarona tendrament.

Són grans moments els que visc al seu costat cada dia, és una font constant de sorpreses, és un pou de dolces moixaines , és un sac de rialles.

L’Eulàlia és aquesta nena que va venir al món per fer al món feliç i  ser feliç amb el món.

Una vegada vaig llegir que una mare deia que la seva màxima vocació era la criar els seus fills per tal que fossin persones adultes felices.

Sac de rialles

Anuncis

One response to “El temps que passa i no passa

  1. És la rialla més maca que mai s’ha vist! Cada dia que passa l’estimem més i més i ella es fa estimar. És la nostra petitona!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s