Sortim a l’ARA Criatures !

Hola!

Avui la vanitat pot amb mi, que sapigueu que hem sortit en un reportatge al suplement ARA Criatures d’aquest cap de setmana de la mà de la Trinitat Gilbert. Gràcies Trini!

Si teniu accés a la versió digital del diari, aquest n’és el link:

http://www.ara.cat/hemeroteca/pdf/ara.pdf?fileId=5_20111112APnzzp.pdf

Advertisements

One response to “Sortim a l’ARA Criatures !

  1. Vaig llegir la teva opinió i no només hi estic totalment en desacord, sinó que em vaig quedar amb una sensació de malestar, d’indignació per les teves paraules.
    Fas tres comentaris lapidaris que són els que m’agradaria comentar-te.
    Pel que fa a la primera frase: “els pares de fills únics són sobre protectors i pateixen per tot” , doncs mira, resulta que n’hi ha que no. Almenys jo no. Un pare sobre protector ho és perquè ho és, no perquè només tingui un fill. En tingui un, dos o set, els pares sobre protectors ho són amb tots els seus fills.

    Segona frase: “de grans tenen una responsabilitat única i exclusiva cap als seus pares: recaurà damunt seu el pes de cuidar-los”. La pressió que pugui sentir un fill de gran sempre tindrà a veure amb la pressió que hagin exercit sobre ell els pares durant la seva vida. Altre cop la culpa és dels pares.

    Tercera frase: “els fills únics són egoistes, i els costa compartir”. Quantes vegades mentre juguem amb els nostres fills, algú ha deixat anar la típica frase : “Que me’n dones una mica d’això que menges?” o “que em deixes això per jugar” i quantes vegades em sentit com a resposta d’algú o de la mateixa mare: -“digues que no, això és meu”. Doncs evidentment, amb respostes com aquesta el fill surt egoista, i altre cop la culpa és dels pares. O perquè són ells mateixos els autors de la frase de resposta o perquè no hi fan res al respecte. En el meu cas des del principi, quan algú feia algun comentari així jo sempre l’he contrarestat o dient-los directament que no li diguin això, que ha d’aprendre a compartir o responent el contrari: -“Digues té, te’n dono la meitat” o “té, juga tu també”. Així de senzill.

    L’educació dels fills, per bé o per mal, sempre, és responsabilitat i, per tant, culpa o mèrit dels pares; així, si un nen és egoista és perquè li han deixat ser-ho, perquè l’han criat així. Dir que un nen és egoista, o el que sigui, per culpa de ser fill únic és treure’s la responsabilitat de sobre, i aquesta actitud em sembla molt infantil. El meu fill no sé si serà fill únic o no, però, en tot cas no serà egoista, i si ho és serà culpa meva, no perquè sigui o no sigui fill únic, només faltaria.

    .

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s