Monthly Archives: Març 2012

El suc de la vida

Va estar més de vint minuts mirant-se de dalt a baix, finalment va vèncer la timidesa i va aixecar el cap. El mirall li va retornar una imatge amable. Després de molts mesos repetint el mateix gest, finalment, es va agradar. Va fer una ganyota  desafiant la imatge que li projectava l’espill, es va posar les mans als malucs,  féu un gest lasciu, un moviment seductor, un somriure, un petó a  l’amant imaginària. Aquest cap e setmana parlaré amb ella, va pensar… Renoi com  m’agrada quan  balla -aliena a tot el que l’envolta-, em torna boig quan em clava aquells ulls increïbles; redéu em passaria hores acaronant-li les cames, escoltant aquella veu de locutora de programa de nit de ràdio, mossegant aquells llavis carnosos,  tastant aquells pits turgents… Ho he de fer, si, si. Endavant Joan, llença-t’hi, deixa que et porti al seu terreny, dansa amb ella a la llum de la lluna , correu junts, estireu-vos  a la sorra, embriagueu-vos de passió, el mar hi farà la resta. No et tallis. Treu-li suc a la vida.

Fent balanç

Habitació a les fosques. Tan sols la llum vermella de l’endoll com  a testimoni. Asseguda al costat del llit d’ella, fent-li companyia. Ordinador en mà, idees en ment i dits que no paren de teclejar. La sentor del brou ha començat a traspuar per sota de la porta de la cuina i jo ja el sento. I ella que no para de moure’s, sembla que li costa dormir, cal tenir paciència, ha de tornar a agafar el son, mentrestant jo vaig escrivint.  Li molestarà el clec, clec del teclat? Bona nit filleta, que dormis de gust. Me’n vaig a navegar, em vaig a submergir en la lectura d’un post recent espremut. Les hores de nit són productives, hi ha silenci, la calma va farcint l’espai mica en mica,  les ments que encara estan despertes  fan balanç de la jornada, el teclat l’absorbeix, el “Good night” dels Beatles ara, seria perfecte.