El suc de la vida

Va estar més de vint minuts mirant-se de dalt a baix, finalment va vèncer la timidesa i va aixecar el cap. El mirall li va retornar una imatge amable. Després de molts mesos repetint el mateix gest, finalment, es va agradar. Va fer una ganyota  desafiant la imatge que li projectava l’espill, es va posar les mans als malucs,  féu un gest lasciu, un moviment seductor, un somriure, un petó a  l’amant imaginària. Aquest cap e setmana parlaré amb ella, va pensar… Renoi com  m’agrada quan  balla -aliena a tot el que l’envolta-, em torna boig quan em clava aquells ulls increïbles; redéu em passaria hores acaronant-li les cames, escoltant aquella veu de locutora de programa de nit de ràdio, mossegant aquells llavis carnosos,  tastant aquells pits turgents… Ho he de fer, si, si. Endavant Joan, llença-t’hi, deixa que et porti al seu terreny, dansa amb ella a la llum de la lluna , correu junts, estireu-vos  a la sorra, embriagueu-vos de passió, el mar hi farà la resta. No et tallis. Treu-li suc a la vida.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s