Monthly Archives: Octubre 2012

Amb el permís del Lluís (Llach)

I ara que tinc vuitanta-set anys, encara em pregunto d’on sortia gent com aquella, feta d’una pasta especial. Quin temps, en què encara es creia en l’ésser humà com un ens únic, mereixedor d’una oportunitat davant del destí i provocador de generositats magnífiques.

O és que només quan els col·lectius s’enfronten a uns moments de dificultat excepcionals és quan es creen les condicions perquè l’èpica de l’humanisme dels millors aflori enlluernadora? Ho ignoro, sap?

Extret de la novel·la MEMÒRIA D’UNS ULLS PINTATS de Lluís Llach.

Imatge

Fomentant l’Estat Propi

Retalls de premsa que fan més gruixuda la llista de motius cap a l’Estat Propi

1) Vidal-Quadras demana intervenir Catalunya amb la Guàrdia Civil

http://www.lavanguardia.com/politica/20120928/54352005936/vidal-quadras-intervenir-catalunya-guardia-civil.html

2) Llanos de Luna recorda als agents de la Guàrdia Civil que són garants de la Constitució

http://www.ara.cat/societat/Llanos-Luna-Constitucio-garantint-espanyols_0_784721655.html

3) Wert relaciona l’auge independentista amb el sistema educatiu actual

http://www.elmundo.es/elmundo/2012/10/02/espana/1349176355.html

4) El govern va executar a Catalunya el 35% del pressupost enfront el 111% a Madrid

http://www.lavanguardia.com/economia/20121003/54352219840/gobierno-ejecuto-catalunya-35-presupuestado-frente-111-madrid.html

5) El Govern espanyol  planeja fixar fins el 75% del temari (en matèria educativa) a les autonomies.

http://www.republica.com/2012/09/14/el-gobierno-planea-fijar-hasta-el-75-del-temario-de-las-autonomias_548065/

Llegint Japó

Fa dies que no us escric i el meu cor us troba a faltar… Després de viure una manifestació històrica el dia 11 de setembre, escoltar les paraules encoratjadores d’un President il·lusionat i prendre consciència que el Poble Català ha iniciat el camí cap a la llibertat, m’he submergit en la lectura de dues novel·les emmarcades al Japó, dos escrits  ben diferents però igualment apassionants.

Us vull parlar de dos  llibres que durant uns dies m’han segrestat  i que m’han traslladat a una altra dimensió espai-temporal.

El haiku de las palabras perdidas, de l’Andrés Pascual. Dos moments en la història del Japó, dues generacions que comparteixen vivències, creuament de vides. L’energia nuclear com a teló de fons. Lectura àgil per evadir-se i gaudir de la poesia de les paraules que ens deixa l’Andrés al llarg de cinc-centes pàgines.

La remor de les onades de Yukio Mishima. Un relat clàssic japonès, dolç i ben escrit sense un excès de mel. És una novel·la bonica, senzilla, tendra, curta i fàcil de digerir. Retrata la vida en un poble de pescadors d’una petita illa del Japó. Poc més de cent pàgines