Poemes de Nadal i Reis

Poema de Dolors Monserdà

estrella-de-nadal (1)

L’ESTRELLA

La nit ha cobert la terra
amb son mantell de foscor,
amb feresa de silenci
i amb feresa de remors.
Tot un món ple de misteri
s’aixeca d’un món que dorm,
i l’esperit de les serres
per la buidor se remou.
Amb l’aleteig de ses ales
colors i perfils confon;
posant encisants aromes
dins cada flor que desclou.

Bo i saltant la meva néta
m’ha volgut seguir a l’hort;
plançonet de nou anyades
frisa per saber-ho tot.
Los secrets de l’estelada
li tenen robat lo cor;
i es deleix per veure el Carro
dibuixat amb punts de foc.
Lo bell Camí de Sant Jaume
l’encisa amb sos resplendors;
mes la seva enamorada
és l’Estrella del Pastor.

Tot mirant les meravelles
que del cel la volta enclou,
un estel l’ha traspassada
com un coet volador.
La nena tota tremola
i em diu encesa de goig:
-Àvia ¡és l’infant que ens envia
des del cel Nostre Senyor!

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s