Paris. Nov. 2015

Després dels atacs  d’aquest cap de setmana a París, el terror s’escola per entre les nosres cèl·lules  i fa que siguem conscients de nou de la fragilitat de les nostres vides. M’angoixa moltíssim pensar que aquests fonamentalistes sense escrúpols es passegen pels nostres carrers i places.

Tinc por, sí senyor i també em sento molt trista en veure que hi ha persones que es veuen abocades a cometre atrocitats per assolir el seu paradís particular. Reflexiono sovint sobre aquesta realitat, com es pot ser tan ingenu i cruel al mateix temps? Com hem arribat a aquests extrems? És la naturalesa del ser humà, la lluita per sobreviure en la teva raó a tota costa? Quins interessos  hi ha al darrera de tot plegat ? Quina poca pietat! Quina poca empatia! Quina poca humanitat!

paris

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s