Category Archives: Calaix de sastre

Una mica de tot

Spain’s secret conflict (Gary Gibson)

De necessària visualització

Sentiments, mares i filles

Penja el telèfon i mira la pantalla. Uauuuuuu – exclama per si mateixa- 17 minuts i 21 segons amb el telèfon mòbil a l’orella!

Últimament tenen poc “feeling” i el sentiment de buidor que experimenta cada vegada que penja el telèfon va “in crescendo“. Moltes vegades es truquen per rutina, perquè ho fan des de fa molts anys, des que l’Àfrica anava a la universitat. Com ha passat el temps, pensa. Cada dia  a la mateixa hora si fa no fa, amb les preguntes de costum. “Com ha anat el dia? Has vist a aquell? Has parlat amb l’altre? Vols dir que això ho hauries de fer?  Ta germana fa temps que no em diu res. T’ho has pensat bé? Quan dius que us caseu? I el nen, què fa? Com es troba? Ja heu sopat? I com va la feina?

Ja està, això és tot, l’Àfrica no té ganes d’explicar-se. Se sent tant llunyana de la seva interlocutora! I bàsicament escolta i escolta i sent que li manca quelcom. Emocions, sentiments, rialles.  Les seves converses no en tenen d’això. De fet, mai no n’han tingut!  N’ha parlat moltes voltes amb les seves amigues, perquè amb elles  si que n’hi ha de sentiments. “Com et trobo a faltar! Un petó! Estic trista! No t’amoïnis, tot passa! No ho aguanto més! Me n’alegro per tu! Que bé que estiguis enamorada! Tinc tantes ganes de veure’t i abraçar-te!” Amb la mare és tant diferent!.

Ara l’Àfrica  ja és fa el càrrec de tot això que en diuen ser mare, ho enten perquè ho és i  sap el garbuix d’emocions que comporta i les contradiccions amb les que topa cada moment quan es relaciona amb el seu  fill Joan, per això, últimament cada vegada que penja el telèfon a sa mare, s’aferra al petit i li promet que mai experimentarà  aquest abisme després d’una conversa amb ella. El mira amb tendresa, l’abraça, l’acarona i l’omple de petons. Molt bé sap que, l’afecte, les moxaines, les paraules dolces i el temps que l’Àfrica dedica a escoltar i a jugar amb el  seu fill són la base  perquè quan el petit Joan creixi li pugui dir  per telèfon com se l’estima i com n’és de feliç.

El Blog Del Dia al 3cat24

El dia 12 d’agost al portal 3cat24, va publicar aquest blog com a BLOG DEL DIA.

Estic contenta i vull compartir-ho amb tots vosaltres.

Gràcies per fer-ho possible.

Cada dia trobareu al portal 3cat24 un Blog en Català recomanat.

Anna

Activitat nocturna

Són les onze de la nit. Mentre estic escrivint aquest post el meu cap i el meu cos bullen d’activitat. Per una banda estic acabant de planxar la roba que em vull posar al matí, per l’altra engego  a  rentadora amb roba fosca  al mateix temps que rento plats i cuino el que serà el meu dinar de demà. Vull arribar a fer el que m’he plantejat per aquest vespre, per això també he tancat la televisió, que em distreu inútilment, i  em poso una emissora  d’aquestes nostàlgiques que et transporten a èpoques que ja han passat i que recordo amb un gust agredolç; pel que fou i ja no és i pel que començà a ser i ha esdevingut la realitat que estic vivint.

Aquest escrit és un petit homenatge a totes les mares, a les dones que vivim en família o en parella, a totes aquelles que no acabem mai la feina perquè tan sols tenim dues mans, dues cames i un cap, a nosaltres que sabem treure partit d’aquestes  hores de nit, quan la ciutat ja reposa i la calma envaeix casa nostra.

La nit, com m’agrada la nit! A aquestes hores el temps passa més lent, puc fer, desfer, pensar, repensar, llegir i escriure, la vida té un altre tempo. I malgrat la son em posseeix a vegades sempre trobo el meu moment de solitud i reflexió del dia per fer balanç i donar gràcies per tot el que han tingut de positiu les últimes vint-i-quatre hores.

Treballant de nit

Relat de l’home sense descendència

De tant en tant la realitat  m’inspira i la imaginació hi fa la resta.

El senyor que per molt que ho intenta no aconsegueix tenir descendència, és un senyor frustrat, que ha de suportar dia darrera dia el pes del seu entorn. Un entorn on hi ha homes, pares, dones, mares i infants. Un entorn on les criatures juguen, corren i, de tant en tant, se’l miren i li somriuen. Però l’home frustrat, i crec que en el fons molt trist, no és capaç d’aixecar el cap i oferir-los una mirada franca, no pot perquè amaga quelcom en el seu interior que no vol que sigui vist. El senyor del cor compungit seu en un banc, al parc, un parc de la zona alta de la ciutat, un lloc ple de nens i nenes que enjogassats no s’aturen i se’l miren i ell no diu res.

L’home que per molt que ho intenta no aconsegueix tenir descendència, viu tancat en si mateix, el seu cor s’està podrint i cada dia que passa la seva capacitat d’estimar és més minsa. Truca la seva mare de tant en tant i parla amb els que l’idolatren perquè se sent important, però en el fons és un home trist i mogut per l’egoisme del que se sent sol, del que està acostumat a fer la seva vida i no cedeix ni amb la mirada d’un infant.

L’individu que per molt que ho intenta no aconsegueix tenir descendència, no fa res per millorar la seva condició de frustrat, viu amb una amargor permanent, no vol veure el gest amable dels que té a la vora i no accepta que hi ha gent al seu entorn que estima la primavera i mira els estels de tant en tant…

El senyor, l’home i l’individu que per molt que ho intenta no aconsegueix tenir descendència potser algun dia serà feliç, però tot depèn d’ell.