Category Archives: delicadeses literàries

El meu paraigües fucsia

Des de sota el meu paraigües fucsia observo el dia, gris molts, de pluja que fa avui a Barcelona. La primavera ja ha arribat, els plàtans de la Diagonal estan esplendorosos amb el seu fullam verd i es respira un aire net. Mmmmmmh… Respirar quin plaer!

Caminant a través de l’abundor d’aigua fresca que el cel ens regala avanço cap a la feina, tinc ganes de saludar els companys i explicar-los que estic llegint un llibre fantàstic que em fa sentir així de bé.

Les paraules del Rafael Santandreu contagien bon rotllo i afavoreixen la reversibilitat de les emocions, tot ho podem mirar des del punt de vista positiu, tot ho podem gaudir com si fos nou! Li dedico aquestes línies a ell, a un home que des que l’he sentit parlar i l’estic llegint m’està transformant. Gràcies, gràcies, gràcies pel teu “Ser feliç a Alaska

Fucsia

Setembre

autumn_trees_wallpaper_1080p-1

El setembre anuncia

la tardor que s’apropa

cada dia.

Sota un cel d’un blau tendre,

la natura ens ensenya

a comprendre

que l’estiu que s’acaba

ha deixat tots els arbres

plens de saba

per passar la hivernada

sense cap por del vent

ni la gelada.

Com si fos un emblema,

pel setembre comença

la verema

i el pàmpol d’or convida

a renovar la força

de la vida.

Tornarem a l’escola

que ja deu estar trista

tota sola

i amb els amics de sempre

celebrarem amb joia

el setembre.

Miquel Martí i Pol

Viatge a la Xina rural de Xingjian

Fa uns dies que he començat a caminar vers LA MUNTANYA DE L’ÀNIMA, un viatge íntim i personalíssim que faig al costat de Gao Xingjian.

Camino lentament per la Xina rural de la mà del protagonista. Anem a poc a poc, marcant cada pas que fem, assaborint cada menja, gaudint cada moment, escoltant tots els sons que la natura ens regala, aprofundint en cada història que ens relaten, endinsant-nos en les llars de persones que amb una mirada amable ens acullen, respirant a consciència una atmosfera clara i neta.

Perquè el que realment és important tal i com deia Kavafis és el camí  i no Ítaca en sí mateixa com a destí.

El que és important és el plaer que ens proporciona cada instant i no la muntanya, la muntanya tan sols és l’excusa per poder viure cada dia intensament.

La muntanya de l'ànima

 

Bones vacances gent!

Composició hivernal per als sentits

ciutadans-quedar-se-MIKE-SEGAR-REUTERS_ARAIMA20150127_0097_7                                   (Foto apareguda a la web digital del diari ARA)

Hivern ( de Miquel Martí Pol)

Estimo la quietud dels jardins

i les mans inflades i vermelles dels manobres.

Estimo la tendresa de la pluja

i el pas insegur dels vells damunt la neu.

Estimo els arbres amb dibuixos de gebre

i la quietud dels capvespres vora l’estufa.

Estimo les nits inacabables

i la gent que s’apressa sortint del cinema.

L’hivern no és trist:

És una mica malenconiós,

d’una malenconia blanca i molt íntima.

L’hivern no és el fred i la neu:

és un oblidar la preponderància del verd,

un recomençar sempre esperançat.

L’hivern no és els dies de boira:

és una rara flexibilitat de la llum damunt les coses.

L’hivern és el silenci,

és el poble en silenci,

és el silenci de les cases

i el de les cambres

i el de la gent que mira, rera els vidres,

com la neu unifica els horitzons

i ho torna tot colpidorament pròxim i assequible.

I la música de Vivaldi de fons…

Marquès de Viana, 52

Aquest matí  estava a l’oficina treballant  i tot d’una ha aparegut el conserge. El bon senyor m’ha portat un missatge en un paper: ni més ni menys que una notificació de correus que m’informava que a l’oficina de l’avinguda de Madrid tenien un paquet per a mi.

De cop i volta els colors m’han pujat a la cara i una emoció sobtada, pròpia de la nit de Reis, m’ha envaït. Tenia ganes de saber el contingut. Un regal que s’ha avançat- he pensat jo. I m’han entrat unes ganes terribles de córrer cap a cercar el meu paquet però m’he esperat pacientment fins que a l’hora de plegar.

Un cop al carrer el meu cap donava voltes i més voltes. Quant de temps feia que no rebia un paquet per correus! Quant de temps feia que no sentia aquesta emoció  per obrir un paquet que ve de lluny! Quina il·lusió desembolicar o obrir una capsa o un sobre amb contingut sorpresa!

El camí cap a l’estafeta de correus se m’ha fet curt, els nervis em feien caminar ràpid, i en un tres i no res m’hi he plantat. Quan per fi he recollit el paquet m’ha faltat temps per obrir la bossa que el contenia. Venia molt ben embolicat amb envoltori de bombolles i paper del remitent.

I aleshores l’he obert.

Expectació.

Moment de màxima alegria, satisfacció i gaudi!  Quina sensació tan especial!

M’he sentit com la protagonista de 84 Charing Cross Road quan rebia els llibres que demanava per encàrrec.

Sí  lectors meus jo també he rebut un llibre, un llibre que venia del carrer Marquès de Viana, 52! Un llibre que ha arribat de la manera que sempre havien arribat els paquets, per correu ordinari. Un llibre amb tapa dura i fulls de color cru. Un llibre de segona mà. Un llibre que no fa olor de nou. Un llibre que ha viatjat. Un llibre que més enllà del què explica té una història per si mateix. Un llibre amb vida.

Novecientos

Un llibre que vaig comprar gràcies a la recomanació de l’Eduard Màrquez a “Llibres per ser feliços”, una secció del programa el Suplement de Catalunya Ràdio. Un llibre que m’encanta!

Gràcies

Poemes de Nadal i Reis

Poema de Dolors Monserdà

estrella-de-nadal (1)

L’ESTRELLA

La nit ha cobert la terra
amb son mantell de foscor,
amb feresa de silenci
i amb feresa de remors.
Tot un món ple de misteri
s’aixeca d’un món que dorm,
i l’esperit de les serres
per la buidor se remou.
Amb l’aleteig de ses ales
colors i perfils confon;
posant encisants aromes
dins cada flor que desclou.

Bo i saltant la meva néta
m’ha volgut seguir a l’hort;
plançonet de nou anyades
frisa per saber-ho tot.
Los secrets de l’estelada
li tenen robat lo cor;
i es deleix per veure el Carro
dibuixat amb punts de foc.
Lo bell Camí de Sant Jaume
l’encisa amb sos resplendors;
mes la seva enamorada
és l’Estrella del Pastor.

Tot mirant les meravelles
que del cel la volta enclou,
un estel l’ha traspassada
com un coet volador.
La nena tota tremola
i em diu encesa de goig:
-Àvia ¡és l’infant que ens envia
des del cel Nostre Senyor!