Category Archives: Llibres i llibreries

Amb el permís del Lluís (Llach)

I ara que tinc vuitanta-set anys, encara em pregunto d’on sortia gent com aquella, feta d’una pasta especial. Quin temps, en què encara es creia en l’ésser humà com un ens únic, mereixedor d’una oportunitat davant del destí i provocador de generositats magnífiques.

O és que només quan els col·lectius s’enfronten a uns moments de dificultat excepcionals és quan es creen les condicions perquè l’èpica de l’humanisme dels millors aflori enlluernadora? Ho ignoro, sap?

Extret de la novel·la MEMÒRIA D’UNS ULLS PINTATS de Lluís Llach.

Imatge

Llegint Japó

Fa dies que no us escric i el meu cor us troba a faltar… Després de viure una manifestació històrica el dia 11 de setembre, escoltar les paraules encoratjadores d’un President il·lusionat i prendre consciència que el Poble Català ha iniciat el camí cap a la llibertat, m’he submergit en la lectura de dues novel·les emmarcades al Japó, dos escrits  ben diferents però igualment apassionants.

Us vull parlar de dos  llibres que durant uns dies m’han segrestat  i que m’han traslladat a una altra dimensió espai-temporal.

El haiku de las palabras perdidas, de l’Andrés Pascual. Dos moments en la història del Japó, dues generacions que comparteixen vivències, creuament de vides. L’energia nuclear com a teló de fons. Lectura àgil per evadir-se i gaudir de la poesia de les paraules que ens deixa l’Andrés al llarg de cinc-centes pàgines.

La remor de les onades de Yukio Mishima. Un relat clàssic japonès, dolç i ben escrit sense un excès de mel. És una novel·la bonica, senzilla, tendra, curta i fàcil de digerir. Retrata la vida en un poble de pescadors d’una petita illa del Japó. Poc més de cent pàgines

L’olor de les roses “Dins el darrer blau”

Aquest estiu us vull delectar amb una sèrie de tastets literaris…

“Els seus rosers feien unes roses carnals amb poncelles que rebentaven de sobte amb un perfum dolç i estabornidor que omplia l’atmosfera amb una acollidora suavitat, i com si tingués efectes medicinals sobre les persones,  pareixia que minvava les desavinences i llimava qualsevol aresta del tracte”

Fragment extret del llibre “Dins el darrer blau” de Carme Riera

Teresa Forcades i la dictadura financera

Ahir al Singulars de Barberà va tornar la Teresa Forcades parlant de la dictadura financera i de l’esclavatge del capitalisme. És això el que volem? Feu-hi una ullada.

http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/4149710

Per altra banda també us vull recomanar el llibre d’Eulàlia Tort: Converses amb Teresa Forcades, per aprofundir en molts aspectes de la vida d’aquesta monja i doctora en medicina que ha optat per cantar-les clares.

L’acordió de Hans Hubermann

Tan sols un incís, una nota, una observació agradable.

Aquest matí fent camí cap a la feina un senyor al metro tocava la marxa Radetsky de Strauss. Per un moment m’he traslladat al concert de Cap d’Any que sempre culmina amb aquesta magnífica peça musical, i per altra, he viatjat per l’Alemanya de finals dels trenta, a Molching, on en Hans Hubermann -el Papa de la Lladre de llibres-  fuma i toca l’acordió per donar un toc de calidesa en un antre de la ciutat.

*La Lladre de Llibres és un GRAN llibre de Markus Zusak que us recomano fervorsament.