Category Archives: Petits plaers

Vida, pasión,trabajo, amor

Tejiendo la vida aprendo, creo y crezco

Del tejer aprendemos que paso a paso vamos avanzando, que todos los puntos son igual de importantes y que si uno falta ese hueco afecta toda la prenda.

El tejer enseña que con amor y paciencia obras maravillosas afloran de nuestro interior, arte en estado puro, sensibilidad, ternura.

Del tejer aprendemos que podemos disfrutar creando.

Del tejer aprendemos que la vida es una prenda maravillosa que hay que tratar con dulzura y afecto para que se amolde a la persona que la lleva.

De las prendas aprendemos que hay que ser flexible y suave para adaptarse y proporcionar bienestar.

Trenzando la piel, aprendes, crees y creces

Del trenzar aprendemos que nudo a nudo avanzamos, que todos los pasos son igual de importantes para que la pieza sea íntegra y sólida.

De la creación de una joya aprendemos que con amor y dedicación el arte aflora sin esfuerzo.

De los colores y los esmaltes aprendemos a ser pacientes y nos damos cuenta que la vida es una fuente constante de sorpresas.

Del nacimiento de una obra de arte aprendemos cómo de importante es la ilusión, la bondad y el amor que el artista traslada en ella.

De ahí que os regalo una obra de arte llena de estos sentimientos.

Gracias

IMG_2209

El meu paraigües fucsia

Des de sota el meu paraigües fucsia observo el dia, gris molts, de pluja que fa avui a Barcelona. La primavera ja ha arribat, els plàtans de la Diagonal estan esplendorosos amb el seu fullam verd i es respira un aire net. Mmmmmmh… Respirar quin plaer!

Caminant a través de l’abundor d’aigua fresca que el cel ens regala avanço cap a la feina, tinc ganes de saludar els companys i explicar-los que estic llegint un llibre fantàstic que em fa sentir així de bé.

Les paraules del Rafael Santandreu contagien bon rotllo i afavoreixen la reversibilitat de les emocions, tot ho podem mirar des del punt de vista positiu, tot ho podem gaudir com si fos nou! Li dedico aquestes línies a ell, a un home que des que l’he sentit parlar i l’estic llegint m’està transformant. Gràcies, gràcies, gràcies pel teu “Ser feliç a Alaska

Fucsia

Composició hivernal per als sentits

ciutadans-quedar-se-MIKE-SEGAR-REUTERS_ARAIMA20150127_0097_7                                   (Foto apareguda a la web digital del diari ARA)

Hivern ( de Miquel Martí Pol)

Estimo la quietud dels jardins

i les mans inflades i vermelles dels manobres.

Estimo la tendresa de la pluja

i el pas insegur dels vells damunt la neu.

Estimo els arbres amb dibuixos de gebre

i la quietud dels capvespres vora l’estufa.

Estimo les nits inacabables

i la gent que s’apressa sortint del cinema.

L’hivern no és trist:

És una mica malenconiós,

d’una malenconia blanca i molt íntima.

L’hivern no és el fred i la neu:

és un oblidar la preponderància del verd,

un recomençar sempre esperançat.

L’hivern no és els dies de boira:

és una rara flexibilitat de la llum damunt les coses.

L’hivern és el silenci,

és el poble en silenci,

és el silenci de les cases

i el de les cambres

i el de la gent que mira, rera els vidres,

com la neu unifica els horitzons

i ho torna tot colpidorament pròxim i assequible.

I la música de Vivaldi de fons…

La Fageda de’n Jordà

Fageda-den-Jordà1

 

 

 

 

 

Saps on és la fageda de’n Jordà?
Si vas pels vols d’Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i profond
com mai cap més n’hagis trobat al món:
un verd com d’aigua endins, profond i clar;
el verd de la fageda d’en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi a poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud:
s’atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot lo món
en el silenci d’aquell lloc profond,
i no pensa en sortir, o hi pensa en va:
és pres de la fageda d’en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!

Joan Maragall

Aquest cap de setmana he estat a la Fageda de’n Jordà i tan sols us puc dir que per a mi aquest poema de Maragall és rodó, impecable, exacte,precís, preciós, una delicadesa de la poesia.

 

Ara que em sé sola

Ara que em sé sola, la llum del dia cau lentament, la calma envaeix l’estança i el pa acabat de fer es flaira des de la cambra on sec,  aprofito per escriure, llegir, escoltar música suau, relaxar-me i deixar-me portar.

Ha estat un dia dur, incert, més aviat ensopit i trist. He començat la jornada amb tonalitats de gris.  i, ves per on,  el capvespre m’està regalant ocres i ataronjats, vius però calmosos. La meva ànima ha  anat adquirint color a mesura que les hores avançaven i en aquests moments està en plenitud gaudint el fruit del canvi que al llarg del dia ha anat experimentant.

Respiro, inspiro, escolto, gaudeixo de la bellesa de s’hora baixa.

Anna

giraffes-sunset-crossley_3686_600x450

Clàssics moderns (Laura Borràs)

Quant a la literatura

La literatura no pot ser mesurada en termes de rendiment econòmic, d’ànim de lucre, sinó per la seva capacitat de desenvolupar pensament crític, l’anàlisi i comprensió dels fets a  partir  de la reflexió i l’argumentació.

Quant als clàssics

…si volem una definició que no resulti cronològica, sinó que faci referència a les qualitats intrínseques  d’un clàssic, llavors haurem de coincidir amb Sainte-Beuce i dir que un veritable clàssic és un autor que ha enriquit l’esperit humà, que ha augmentat el seu cabal.

…”Clásico no es un libro (lo repito) que necesariamente posee tales o cuales méritos; és un libro que las generaciones delos hombres, urgidas por diversas razones, leen con previo fervor y con misteriosa lealtad”

Els clàssics-com Bach-, doncs, són obres que sobreviuen a l’oblit perquè algú els manté presents, perquè algú els executa, perquè algú els llegeix.

Quant al llegir clàssics

…cal llegir per plaer, per aprendre, per desaprendre, per perdre’s, per retrobar-se, llegir per saber dels altres, llegir per conèixer-te a tu mateix. Llegir per evadir-se, llegir per recuperar-se. Llegir, llegir, llegir sempre. Perquè els clàssics s’ho valen, perquè nosaltres ho valem. Alimentar-se exclusivament dels productes de la temporada provoca anèmia cultural, per això ens calen els clàssics, avui, demà, sempre!

Laura Borràs, Clàssics moderns

Llibre molt recomanable de la Laura Borràs que esperona a córrer cap a l’estanteria i submergir-se en la lectura dels clàssics. Edip Rei de Sòfocles; l’Odissea d’Homer; Madame Bovary de Flauvert; Oliver Twist de Charles Dickens; la Metamorfosi de Kafka; Mirall Trencat de Rodoreda; Sis Joans de Carles Riba…

Gràcies Laura

clàssics moderns

 

 

 

Per pensar-hi

Pocas cosas hay importantes como formar parte de la infancia de tus hijos. ¿ Que sentido tiene subir los peldaños del éxito si te pierdes los primeros pasos de tus hijos?¿ Que sentido tiene poseer la casa más grande de tu barrio si no tienes tiempo de crear un hogar?¿ De que te sirve ser conocido en todo el país como un excelente abogado si tus hijos no conocen siquiera a su padre?

….

Toma tu decisión de invertir más tiempo con quienes dan sentido a tu vida. Deléitate en el poder de estos momentos especiales. Haz las cosas que siempre has querido hacer. Escala la montaña que siempre has querido escalar o aprende a tocar la trompeta. Baila bajo la lluvia o monta un nuevo negocio. Aprende a amar la música, aprende un nuevo idioma y reaviva el placer de tu infancia. Deja de posponer tu felicidad a expensas de la realización. ¿Por qué no disfrutar del proceso? Empieza a atender tu alma. Éste es el camino del Nirvana.

El monje que vendió su ferrari de Robin S. Sharma

yoga