Category Archives: Petits plaers

Tejer y trenzar

Tejiendo la vida aprendo, creo y crezco

Del tejer aprendemos que paso a paso vamos avanzando, que todos los puntos son igual de importantes y que si uno falta ese hueco afecta toda la prenda.

El tejer enseña que con amor y paciencia obras maravillosas afloran de nuestro interior, arte en estado puro, sensibilidad, ternura.

Del tejer aprendemos que podemos disfrutar creando.

Del tejer aprendemos que la vida es una prenda maravillosa que hay que tratar con dulzura y afecto para que se amolde a la persona que la lleva.

De las prendas aprendemos que hay que ser flexible y suave para adaptarse y proporcionar bienestar.

Trenzando la piel, aprendes, crees y creces

Del trenzar aprendemos que punto a punto avanzamos, que todos los pasos son igual de importantes para que la pieza sea íntegra y sólida.

De la creación de una joya aprendemos que con amor y dedicación el arte aflora sin esfuerzo.

De los colores y los esmaltes aprendemos a ser pacientes y nos damos cuenta que la vida es una fuente constante de sorpresas.

Del nacimiento de una obra de arte aprendemos cómo de importante es la ilusión, la bondad y el amor que el artista traslada en ella.

053A1578-25F1-4CE7-813D-44F450C2FED9

 

El meu paraigües fucsia

Des de sota el meu paraigües fucsia observo el dia, gris molts, de pluja que fa avui a Barcelona. La primavera ja ha arribat, els plàtans de la Diagonal estan esplendorosos amb el seu fullam verd i es respira un aire net. Mmmmmmh… Respirar quin plaer!

Caminant a través de l’abundor d’aigua fresca que el cel ens regala avanço cap a la feina, tinc ganes de saludar els companys i explicar-los que estic llegint un llibre fantàstic que em fa sentir així de bé.

Les paraules del Rafael Santandreu contagien bon rotllo i afavoreixen la reversibilitat de les emocions, tot ho podem mirar des del punt de vista positiu, tot ho podem gaudir com si fos nou! Li dedico aquestes línies a ell, a un home que des que l’he sentit parlar i l’estic llegint m’està transformant. Gràcies, gràcies, gràcies pel teu “Ser feliç a Alaska

Fucsia

Composició hivernal per als sentits

ciutadans-quedar-se-MIKE-SEGAR-REUTERS_ARAIMA20150127_0097_7                                   (Foto apareguda a la web digital del diari ARA)

Hivern ( de Miquel Martí Pol)

Estimo la quietud dels jardins

i les mans inflades i vermelles dels manobres.

Estimo la tendresa de la pluja

i el pas insegur dels vells damunt la neu.

Estimo els arbres amb dibuixos de gebre

i la quietud dels capvespres vora l’estufa.

Estimo les nits inacabables

i la gent que s’apressa sortint del cinema.

L’hivern no és trist:

És una mica malenconiós,

d’una malenconia blanca i molt íntima.

L’hivern no és el fred i la neu:

és un oblidar la preponderància del verd,

un recomençar sempre esperançat.

L’hivern no és els dies de boira:

és una rara flexibilitat de la llum damunt les coses.

L’hivern és el silenci,

és el poble en silenci,

és el silenci de les cases

i el de les cambres

i el de la gent que mira, rera els vidres,

com la neu unifica els horitzons

i ho torna tot colpidorament pròxim i assequible.

I la música de Vivaldi de fons…

La Fageda de’n Jordà

Fageda-den-Jordà1

 

 

 

 

 

Saps on és la fageda de’n Jordà?
Si vas pels vols d’Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i profond
com mai cap més n’hagis trobat al món:
un verd com d’aigua endins, profond i clar;
el verd de la fageda d’en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi a poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud:
s’atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot lo món
en el silenci d’aquell lloc profond,
i no pensa en sortir, o hi pensa en va:
és pres de la fageda d’en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!

Joan Maragall

Aquest cap de setmana he estat a la Fageda de’n Jordà i tan sols us puc dir que per a mi aquest poema de Maragall és rodó, impecable, exacte,precís, preciós, una delicadesa de la poesia.

 

Ara que em sé sola

Ara que em sé sola, la llum del dia cau lentament, la calma envaeix l’estança i el pa acabat de fer es flaira des de la cambra on sec,  aprofito per escriure, llegir, escoltar música suau, relaxar-me i deixar-me portar.

Ha estat un dia dur, incert, més aviat ensopit i trist. He començat la jornada amb tonalitats de gris.  i, ves per on,  el capvespre m’està regalant ocres i ataronjats, vius però calmosos. La meva ànima ha  anat adquirint color a mesura que les hores avançaven i en aquests moments està en plenitud gaudint el fruit del canvi que al llarg del dia ha anat experimentant.

Respiro, inspiro, escolto, gaudeixo de la bellesa de s’hora baixa.

Anna

giraffes-sunset-crossley_3686_600x450