Category Archives: Petits plaers

Mar matinal de Kavafis

Deixeu que aquí m’estigui,
I que posi una mica els ulls en la natura,
aquest mar matinal, aquest cel sense núvols
amb llurs blaus resplendents i la groga ribera.
Tot bell i immensament il·luminat.
Deixeu que aquí m’estigui
i que m’enganyi com si veiés tot això.
(De fet ho vaig veure un instant
quan aquí em vaig estar per primera vegada.)
I no també aquí les meves fantasies,
les meves recordances, les imatges del goig.

Imatge

Intimitat de Hanif Kureishi

intimitat

¿ Què vaig aprendre de la vida del meu pare? Doncs, que la vida és una lluita, una lluita que no porta enlloc, ni te la valoren ni te la recompensen mai. Hi ha poc de plaer al matrimoni; comporta bones dosis de fortalesa, igual que de fer una feina que detestes. Ni ho pots deixar córrer ni en pots gaudir. Tant ell com la mare van ser uns frustrats, no van ser capaços d’aconseguir el que volien, fos el que fos. No obstant això, van ser lleials i fidels l’un amb l’altre. Deslleials i infidels amb ells mateixos. ¿O potser ho interpreto malament?

Fragment d’ “Intimitat” de Hanif Kureishi

En Jay, un escriptor i guionista d’èxit que sembla tenir-ho tot, ens narra la seva última nit a casa seva amb la seva família. Detalla un darrere l’altre els moviments, pensaments i emocions que fa, pensa i experimenta durant les darreres hores al seu pis  abans de marxar-ne definitivament  per anar a viure amb en Victor, el seu amic i company de fatigues.

En aquest relat en Jay ens desgrana la seva relació amb la Susan, la dona amb qui ha compartit sostre aquests darrers anys i mare dels seus dos fills. Les seves paraules ens evoquen tant  l’enamorament i passió inicials com  la buidor i la manca de xispa que actualment està experimentant la seva relació, a banda dels seus sentiments vers en una casa que ja no sent com a pròpia, plena d’andròmines i antigalles.

Així mateix, tot contemplant les rutines i detalls de la seva quotidianitat, en Jay expressa amb tendresa la relació  amorosa que té amb els seus fills i que ben aviat quedarà darrera d’aquestes parets que està a punt d’abandonar.

És un llibre que entra en profunditat i bellesa a analitzar la trajectòria familiar i sentimental d’un home, que gairebé ratlla els quaranta: una història que posa en relleu els seus dubtes i ens mostra com afronta els seus neguits, com planta cara als tòpics vitals que sempre l’han rodejat, com malviu amb les seves pors al desconegut, com experimenta la  tristesa i com, finalment,  deixa que un fil d’emoció comenci a omplir de nou la seva vida.

Necessitaré plomes i papers pel meu viatge. No vull oblidar cap emoció important. Perseguiré els meus sentiments com un detectiu, cercant les claus del crim, escrivint alhora que em llegeixo per dintre. Vull una honestedat absoluta que no impliqui merament el repetir-te que ets un malentranyat.

Fragment d’ “Intimitat” de Hanif Kureishi

 

 

 

 

Como agua para chocolate de Laura Esquivel

se pone en la lumbre una tablilla de chocolate con agua. La cantidad de agua debe ser poco mayor que la que se necesite para llenar el pocillo en que se ha de hervir. Cuando da el primer hervor, se aparta del fuego y se deshace la tablilla perfectamente, se bate con el molinillo hasta que esté bien incorporada el agua. En seguida…

Fragment de “Como agua para chocolate” de Laura Esquivel

Novel·la tant dolça i amarga com la xocolata. La història d’amor incondicional de Tita i Pedro ens acompanya al llarg de les vivències d’una nissaga familiar i la vincula a les seves receptes de cuina més tradicionals, en total dotze, com els mesos que té l’any.

Amors, desamors, llàgrimes, foc, passió, ira, goig, alegria, tristesa, por, pena, joia, tendresa entre moltes altres, són les emocions que ens lliguen als àpats que cada dia cuinem. Les emocions traspuen subtilment per la punta dels nostres dits cap a tots els ingredients que formen part dels nostres plats, i això, a voltes pot tenir conseqüències força peculiars. No deixeu de descobrir-ho. Atreviu-vos a sentir i a viatjar en el temps a través del menjar.

 

como-agua-para-chocolate-laura-esquivel-novela-romantica_MLA-O-3352266124_112012

 

 

Tot esperant el metro

andana

Fa tot just deu minuts que he sortit d’un congrés sobre Alimentació Viva i Conscient. He estat durant sis hores escoltant experiències vitals, consells sobre alimentació, visions de la vida, emocions, estudis científics, coneixements diversos…

I aquí em teniu asseguda a l’andana del metro esperant el meu tren, el que em portarà a l’estació on faig el transbordament per anar cap a casa. I quan hi arribi començaré a integrar totes aquestes paraules  i sensacions viscudes. Ara mateix, però, em resulta complicat desgranar tot el què ha arribat a entrar per les meves orelles. I sort que només hi he estat avui perquè, de fet, el congrés va començar ahir. Us imagineu quin garbuix mental que tindria si hagués vingut tots dos dies? I no nego el seu interès, no, senzillament vull fer-vos entendre que la càrrega d’informació seria del doble i desgranar-la per analitzar-la, comprendre-la i integrar-la  a la meva vida em comportaria dues vegades més de temps.

Aquests congressos són ben divertits ja que a part d’aprendre molt amb les ponències, hom resta ben entretingut mirant les reaccions dels assistents. Un que menja d’amagat, l’altre que s’aixeca de mal d’esquena, una altra que està tipa d’escoltar, una que fa fotos de les diapositives i veu la conferència a través de la seva càmara. Una  que tus, un altre que riu i dos més enllà que no paren de xerrar. També m’he adonat que hi ha conferenciants que capten l’atenció des del primer moment i la mantenen fins al final de la xerrada; t’hipnotitzen amb les seves paraules, la seva exposició, el seu moviment. D’altra banda hi ha ponents que es limiten a donar informació, sense interpretar-la, avorreixen, cansen, deixen d’interessar  i aleshores la gent desconnecta, es comença a moure i finalment s’aixeca.

Sigui com sigui jo crec que he après molt avui,  he passat un dia agradable en companyia d’una bona amiga i torno a casa amb ganes d’explicar-vos-ho.

Mireu, això d’anar de congressos té el seu què, a banda de la informació adquirida, tens l’oportunitat d’aprofundir en el comportament humà.

Maig de neu, neu i neu

Aquest cap de setmana llarg hem aprofitat per portar l’Eulàlia d’excursió a la muntanya i a 2.000 metres d’alçada i gràcies als capricis de la meteorologia  la meva filla ha pogut caminar i jugar a la neu en comptes d’estirar-se i jeure damunt l’herba, que és el que pensàvem que passaria. Així i tot ha estat una gran experiència: hem passat llargues estones contemplant com els flocs de neu s’anaven dipositant un sobre l’altre i enfonsant els nostres peus a la neu verge.

De totes maneres però tenia ganes d’arribar a casa per recuperar els meus hàbits alimentaris habituals: el pa integral, el te, la llet de civada, el peix, el tofu, les verdures… Aquests dies, com ja us podeu imaginar hem menjat fora de casa, i sens dubte hem menjat força malament: fregits, empanats, pa blanc, cafè,  llet de vaca, brioxeria industrial, patates xips… Han estat tan sols dos dies de mals costums però el meu cos s’ha començat a queixar. Afortunadament demà ja és dimarts, de nou la setmana torna a començar i podré reprendre la meva alimentció de sempre.

Conclusió: A vegades va bé caure en els mals hàbits de forma puntual per adonar-se que no ho estem fent malament del tot i que com a casa, enlloc.

Que tingueu una gran setmana!

amanida_dietetica-i-nutricio

El Plaer de Menjar Bé i Sa t’ajuda a menjar millor.