Viatge a la Xina rural de Xingjian

Fa uns dies que he començat a caminar vers LA MUNTANYA DE L’ÀNIMA, un viatge íntim i personalíssim que faig al costat de Gao Xingjian.

Camino lentament per la Xina rural de la mà del protagonista. Anem a poc a poc, marcant cada pas que fem, assaborint cada menja, gaudint cada moment, escoltant tots els sons que la natura ens regala, aprofundint en cada història que ens relaten, endinsant-nos en les llars de persones que amb una mirada amable ens acullen, respirant a consciència una atmosfera clara i neta.

Perquè el que realment és important tal i com deia Kavafis és el camí  i no Ítaca en sí mateixa com a destí.

El que és important és el plaer que ens proporciona cada instant i no la muntanya, la muntanya tan sols és l’excusa per poder viure cada dia intensament.

La muntanya de l'ànima

 

Bones vacances gent!

Sant Jordi i Mester d’Amor

beso-lluvia

MESTER D’AMOR

Si en saps el pler no estalvïis el bes

que el goig d’amar no comporta mesura.

Deixa’t besar, i tu besa després

que és sempre als llavis que l’amor perdura.

No besis, no, com l’esclau i el creient,

mes com vianant a la font regalada;

deixa’t besar -sacrifici ferent-,

com més roent més fidel la besada.

Què hauries fet si mories abans

sense altre fruit que l’oreig en ta galta?

Deixa’t besar, i en el pit, a les mans,

amant o amada -la copa ben alta.

Quan besis, beu, curi el veire el temor:

besa en el coll, la més bella contrada.

Deixa’t besar i si et quedava enyor

besa de nou, que la vida és comptada.

Joan SALVAT-PAPASSEIT

Fa una nit clara i tranquil·la

more-meditation

Fa una nit clara i tranquil·la i la lluna, si, la lluna fa llum. Els pensaments i les emocions van arribant i van omplint tot el meu cap de sensacions i de records. De fons, música, sons calmats que alimenten l’esperit. L’encens crema i embriaga l’estança amb el seu perfum penetrant. Només un focus de llum. Sola a casa. La mainada descansa i somnia. Una tassa de cacau amb  un punt d’amargor em fa companyia a l’escriptori.

És divendres sant, divendres de silenci, tambors, processons, rituals, penediment, pecat, càstig, radicalisme, fonamentalisme.

Reflexiono.

Els rituals religiosos, els postulats, els manaments, les interpretacions dels llibres sagrats i la voluntat d’apoderar-se de la ingenuïtat i bondat de les persones,sovint, són una font important  d’esclaus morals.

L’espiritualitat, l’altruisme, el sentit comú, la interpretació personal, el descobriment de l’ésser humà, l’experiència de la natura ens obren al món i són font de vivències i experiències humanes i humanistes.

La societat, les hipoteques, els diners, el culte al cos, l’aparença, les opinions dels altres també, també ens esclavitzen fins a punts que no ens podem ni imaginar.

L’autoestima, l’esforç, el treball, el creixement personal, la gratitud, l’empatia, la reflexió i la calma ens ajuden a allibera-nos de les cadenes de la societat.

Bon Cap de Setmana!

Composició hivernal per als sentits

ciutadans-quedar-se-MIKE-SEGAR-REUTERS_ARAIMA20150127_0097_7                                   (Foto apareguda a la web digital del diari ARA)

Hivern ( de Miquel Martí Pol)

Estimo la quietud dels jardins

i les mans inflades i vermelles dels manobres.

Estimo la tendresa de la pluja

i el pas insegur dels vells damunt la neu.

Estimo els arbres amb dibuixos de gebre

i la quietud dels capvespres vora l’estufa.

Estimo les nits inacabables

i la gent que s’apressa sortint del cinema.

L’hivern no és trist:

És una mica malenconiós,

d’una malenconia blanca i molt íntima.

L’hivern no és el fred i la neu:

és un oblidar la preponderància del verd,

un recomençar sempre esperançat.

L’hivern no és els dies de boira:

és una rara flexibilitat de la llum damunt les coses.

L’hivern és el silenci,

és el poble en silenci,

és el silenci de les cases

i el de les cambres

i el de la gent que mira, rera els vidres,

com la neu unifica els horitzons

i ho torna tot colpidorament pròxim i assequible.

I la música de Vivaldi de fons…

Ioga en una platja Índia

Marquès de Viana, 52

Aquest matí  estava a l’oficina treballant  i tot d’una ha aparegut el conserge. El bon senyor m’ha portat un missatge en un paper: ni més ni menys que una notificació de correus que m’informava que a l’oficina de l’avinguda de Madrid tenien un paquet per a mi.

De cop i volta els colors m’han pujat a la cara i una emoció sobtada, pròpia de la nit de Reis, m’ha envaït. Tenia ganes de saber el contingut. Un regal que s’ha avançat- he pensat jo. I m’han entrat unes ganes terribles de córrer cap a cercar el meu paquet però m’he esperat pacientment fins que a l’hora de plegar.

Un cop al carrer el meu cap donava voltes i més voltes. Quant de temps feia que no rebia un paquet per correus! Quant de temps feia que no sentia aquesta emoció  per obrir un paquet que ve de lluny! Quina il·lusió desembolicar o obrir una capsa o un sobre amb contingut sorpresa!

El camí cap a l’estafeta de correus se m’ha fet curt, els nervis em feien caminar ràpid, i en un tres i no res m’hi he plantat. Quan per fi he recollit el paquet m’ha faltat temps per obrir la bossa que el contenia. Venia molt ben embolicat amb envoltori de bombolles i paper del remitent.

I aleshores l’he obert.

Expectació.

Moment de màxima alegria, satisfacció i gaudi!  Quina sensació tan especial!

M’he sentit com la protagonista de 84 Charing Cross Road quan rebia els llibres que demanava per encàrrec.

Sí  lectors meus jo també he rebut un llibre, un llibre que venia del carrer Marquès de Viana, 52! Un llibre que ha arribat de la manera que sempre havien arribat els paquets, per correu ordinari. Un llibre amb tapa dura i fulls de color cru. Un llibre de segona mà. Un llibre que no fa olor de nou. Un llibre que ha viatjat. Un llibre que més enllà del què explica té una història per si mateix. Un llibre amb vida.

Novecientos

Un llibre que vaig comprar gràcies a la recomanació de l’Eduard Màrquez a “Llibres per ser feliços”, una secció del programa el Suplement de Catalunya Ràdio. Un llibre que m’encanta!

Gràcies

Poemes de Nadal i Reis

Poema de Dolors Monserdà

estrella-de-nadal (1)

L’ESTRELLA

La nit ha cobert la terra
amb son mantell de foscor,
amb feresa de silenci
i amb feresa de remors.
Tot un món ple de misteri
s’aixeca d’un món que dorm,
i l’esperit de les serres
per la buidor se remou.
Amb l’aleteig de ses ales
colors i perfils confon;
posant encisants aromes
dins cada flor que desclou.

Bo i saltant la meva néta
m’ha volgut seguir a l’hort;
plançonet de nou anyades
frisa per saber-ho tot.
Los secrets de l’estelada
li tenen robat lo cor;
i es deleix per veure el Carro
dibuixat amb punts de foc.
Lo bell Camí de Sant Jaume
l’encisa amb sos resplendors;
mes la seva enamorada
és l’Estrella del Pastor.

Tot mirant les meravelles
que del cel la volta enclou,
un estel l’ha traspassada
com un coet volador.
La nena tota tremola
i em diu encesa de goig:
-Àvia ¡és l’infant que ens envia
des del cel Nostre Senyor!