Tag Archives: Calma

Fa una nit clara i tranquil·la

more-meditation

Fa una nit clara i tranquil·la i la lluna, si, la lluna fa llum. Els pensaments i les emocions van arribant i van omplint tot el meu cap de sensacions i de records. De fons, música, sons calmats que alimenten l’esperit. L’encens crema i embriaga l’estança amb el seu perfum penetrant. Només un focus de llum. Sola a casa. La mainada descansa i somnia. Una tassa de cacau amb  un punt d’amargor em fa companyia a l’escriptori.

És divendres sant, divendres de silenci, tambors, processons, rituals, penediment, pecat, càstig, radicalisme, fonamentalisme.

Reflexiono.

Els rituals religiosos, els postulats, els manaments, les interpretacions dels llibres sagrats i la voluntat d’apoderar-se de la ingenuïtat i bondat de les persones,sovint, són una font important  d’esclaus morals.

L’espiritualitat, l’altruisme, el sentit comú, la interpretació personal, el descobriment de l’ésser humà, l’experiència de la natura ens obren al món i són font de vivències i experiències humanes i humanistes.

La societat, les hipoteques, els diners, el culte al cos, l’aparença, les opinions dels altres també, també ens esclavitzen fins a punts que no ens podem ni imaginar.

L’autoestima, l’esforç, el treball, el creixement personal, la gratitud, l’empatia, la reflexió i la calma ens ajuden a allibera-nos de les cadenes de la societat.

Bon Cap de Setmana!

Composició hivernal per als sentits

ciutadans-quedar-se-MIKE-SEGAR-REUTERS_ARAIMA20150127_0097_7                                   (Foto apareguda a la web digital del diari ARA)

Hivern ( de Miquel Martí Pol)

Estimo la quietud dels jardins

i les mans inflades i vermelles dels manobres.

Estimo la tendresa de la pluja

i el pas insegur dels vells damunt la neu.

Estimo els arbres amb dibuixos de gebre

i la quietud dels capvespres vora l’estufa.

Estimo les nits inacabables

i la gent que s’apressa sortint del cinema.

L’hivern no és trist:

És una mica malenconiós,

d’una malenconia blanca i molt íntima.

L’hivern no és el fred i la neu:

és un oblidar la preponderància del verd,

un recomençar sempre esperançat.

L’hivern no és els dies de boira:

és una rara flexibilitat de la llum damunt les coses.

L’hivern és el silenci,

és el poble en silenci,

és el silenci de les cases

i el de les cambres

i el de la gent que mira, rera els vidres,

com la neu unifica els horitzons

i ho torna tot colpidorament pròxim i assequible.

I la música de Vivaldi de fons…

Ara que em sé sola

Ara que em sé sola, la llum del dia cau lentament, la calma envaeix l’estança i el pa acabat de fer es flaira des de la cambra on sec,  aprofito per escriure, llegir, escoltar música suau, relaxar-me i deixar-me portar.

Ha estat un dia dur, incert, més aviat ensopit i trist. He començat la jornada amb tonalitats de gris.  i, ves per on,  el capvespre m’està regalant ocres i ataronjats, vius però calmosos. La meva ànima ha  anat adquirint color a mesura que les hores avançaven i en aquests moments està en plenitud gaudint el fruit del canvi que al llarg del dia ha anat experimentant.

Respiro, inspiro, escolto, gaudeixo de la bellesa de s’hora baixa.

Anna

giraffes-sunset-crossley_3686_600x450