Tag Archives: Racó de lectura

Clàssics moderns (Laura Borràs)

Quant a la literatura

La literatura no pot ser mesurada en termes de rendiment econòmic, d’ànim de lucre, sinó per la seva capacitat de desenvolupar pensament crític, l’anàlisi i comprensió dels fets a  partir  de la reflexió i l’argumentació.

Quant als clàssics

…si volem una definició que no resulti cronològica, sinó que faci referència a les qualitats intrínseques  d’un clàssic, llavors haurem de coincidir amb Sainte-Beuce i dir que un veritable clàssic és un autor que ha enriquit l’esperit humà, que ha augmentat el seu cabal.

…”Clásico no es un libro (lo repito) que necesariamente posee tales o cuales méritos; és un libro que las generaciones delos hombres, urgidas por diversas razones, leen con previo fervor y con misteriosa lealtad”

Els clàssics-com Bach-, doncs, són obres que sobreviuen a l’oblit perquè algú els manté presents, perquè algú els executa, perquè algú els llegeix.

Quant al llegir clàssics

…cal llegir per plaer, per aprendre, per desaprendre, per perdre’s, per retrobar-se, llegir per saber dels altres, llegir per conèixer-te a tu mateix. Llegir per evadir-se, llegir per recuperar-se. Llegir, llegir, llegir sempre. Perquè els clàssics s’ho valen, perquè nosaltres ho valem. Alimentar-se exclusivament dels productes de la temporada provoca anèmia cultural, per això ens calen els clàssics, avui, demà, sempre!

Laura Borràs, Clàssics moderns

Llibre molt recomanable de la Laura Borràs que esperona a córrer cap a l’estanteria i submergir-se en la lectura dels clàssics. Edip Rei de Sòfocles; l’Odissea d’Homer; Madame Bovary de Flauvert; Oliver Twist de Charles Dickens; la Metamorfosi de Kafka; Mirall Trencat de Rodoreda; Sis Joans de Carles Riba…

Gràcies Laura

clàssics moderns

 

 

 

De bon matí (Dolors Monserdà)

A penes he obert los ulls
ja he sentit galls i pollastres:
un doll de co-co-ro-cocs
que ha arribat fins a ma cambra.
Abocada al finestral
hi he vist baixar lo recapte.
L’aviram, al ser-hi a tret,
s’hi ha tirat d’una volada.
Bon Jesús, ¡quin batusseig!
¡Quin bé de Déu de picades
repartides als menuts
que valents los planten cara!
Quan s’han trobat satisfets,
alegrois, s’eixamplen d’ales.
Lo gallot de roig plomall
n’empaita a la polla blanca,
los pollastres més petits
a les gallines encalcen
i la lloca fa ¡co-coc!
per fer-ne saber que és mare.
Mes lo plat no resta sol;
gat i fos hi fan llepada,
en tant que pels junts dels rocs
llambreguen les sargantanes.
Los meus néts, com esquirols,
s’enfilen pels cims dels arbres,
als moixons espaordint
que del bon fruit n’esmorzaven.
La nena ¡dolç àngel meu!
al galliner s’és ficada
i del fons del ponedor,
tot rient, los ous abasta.
Un ne porta a cada mà,
joiosa de la troballa,
que el seu avi embadalit
li paga amb tendra besada.

Dolors Monserdà

Edgar Hunt. Aves de corralEdgar Hunt. Aus de corral

La vaca cega de Joan Maragall

 

Topant de cap en una i altra soca,
avançant d’esma pel camí de l’aigua,
se’n ve la vaca tota sola. És cega.
D’un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el ferm posat d’altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l’esquellot, mentres pasturen
l’herba fresca a l’atzar… Ella cauria.
Topa de morro en l’esmolada pica
i recula afrontada… Però torna,
i baixa el cap a l’aigua i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l’embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se’n torna
orfe de llum sota del sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.

1893

Maragall , Joan

Subir

 

Mar matinal de Kavafis

Deixeu que aquí m’estigui,
I que posi una mica els ulls en la natura,
aquest mar matinal, aquest cel sense núvols
amb llurs blaus resplendents i la groga ribera.
Tot bell i immensament il·luminat.
Deixeu que aquí m’estigui
i que m’enganyi com si veiés tot això.
(De fet ho vaig veure un instant
quan aquí em vaig estar per primera vegada.)
I no també aquí les meves fantasies,
les meves recordances, les imatges del goig.

Imatge

Como agua para chocolate de Laura Esquivel

se pone en la lumbre una tablilla de chocolate con agua. La cantidad de agua debe ser poco mayor que la que se necesite para llenar el pocillo en que se ha de hervir. Cuando da el primer hervor, se aparta del fuego y se deshace la tablilla perfectamente, se bate con el molinillo hasta que esté bien incorporada el agua. En seguida…

Fragment de “Como agua para chocolate” de Laura Esquivel

Novel·la tant dolça i amarga com la xocolata. La història d’amor incondicional de Tita i Pedro ens acompanya al llarg de les vivències d’una nissaga familiar i la vincula a les seves receptes de cuina més tradicionals, en total dotze, com els mesos que té l’any.

Amors, desamors, llàgrimes, foc, passió, ira, goig, alegria, tristesa, por, pena, joia, tendresa entre moltes altres, són les emocions que ens lliguen als àpats que cada dia cuinem. Les emocions traspuen subtilment per la punta dels nostres dits cap a tots els ingredients que formen part dels nostres plats, i això, a voltes pot tenir conseqüències força peculiars. No deixeu de descobrir-ho. Atreviu-vos a sentir i a viatjar en el temps a través del menjar.

 

como-agua-para-chocolate-laura-esquivel-novela-romantica_MLA-O-3352266124_112012